PÒRTIC
Vaig néixer un vespre fred d’hivern al barri de Sta. Catalina, damunt la taula de la cuina de casa, quan acabava la pel•lícula del cine Progrés “Las cuatro plumas”, metàfores que m’han acompanyada tota la vida: alquímia i recerca. Des de les hores, intent descobrir quina és l’essència de la vida.
Una constant m’acompanya sempre: l’afecció al mar i l’amor cap a les paraules.
El fet de pertànyer a una illa, Mallorca, ha condicionat els meus poemes i un compromís actiu a favor d’una llengua i una cultura meravellosa que no em deixaren desenvolupar en la infantesa i la joventut. Desplegar la realitat en plecs de paraules i cercar per davall realitats paral•leles, és per a mi la poesia. Escric, penso i sento poesia des que tenc ús de raó i és que les arrels poètiques que em mantenen, són atàviques, el meu padrí, la meva mare, el meu fill... La poesia, per a mi, és un estat.
Els signes gràfics són camins, a voltes laberíntics, a voltes perillosos, a voltes dolorosos, a voltes amorosits que em mostren sempre quelcom de mi mateixa que fins a les hores, desconeixia. Esdevenen itinerari de coneixement i creixement personal. Trobo secretes correspondències entre el meu paisatge interior i el paisatge de les Lofoten, la buidor del Sahara, el Montseny a la tardor o els capvespres de Banyalbufar. M’emociono amb la lletra impresa, sobre tot si és de Djuna Barnes, Martí i Pol, Blai Bonet, Alejandra Pizarnik, Emily Dickinson, Clarice Lispector, Hélène Cixous o Carles El Saure.
Dona i catalana, també de nació oprimida, seguint a la germana Marçal.
Malgrat tot l’amor que m’envolta, silenci i solitud m’acompanyen. És la única manera de no sentir-me sola.
