PUBLICACIONS I ANTOLOGIES
PUBLICACIONS
PREMI POESIA INÈDITA GALÀXIA 2021
L’Institut d’Estudis Baleàrics després de la reunió de la comissió formada per Josep Pedrals i Urdàniz, Laura Freixas Revuelta i Josep Lafraga Sarra, em concedeix una ajuda a la creació.
Un reconeixement que m’honra.
El llibre s’editarà en un futur proper.
El llibre s’editarà en un futur proper.
INVICTUS (2019)
INVICTUS és el títol d’un poema escrit l’any 1875 pel poeta anglès Wiliam Ernest Henley, el quart en un recull titulat “Vida i mort”.
Aquests versos, acompanyaren Nelson Mandela durant els llargs anys que va estar empresonat per les seves idees polítiques; el duia sempre dins la butxaca com si d’un talismà es tractàs, l’ajudava en els moments difícils.
Aquesta història arribà quan el llibre estava ja preparat. No era una casualitat. Tampoc és casualitat que els poemes d’aquest llibre parlin de la vida i de la mort d’una manera descarnada i amb l’emoció a flor de pell acompanyats per les paraules del filòsof Cioran.
Una vida apassionada cap una mort satisfeta.
Il•lustracions Maria Eufrina Ramis
Premi Vila de Porreres 2019.
Podré per ventura perdonar a la terra que m’hagi
comptat entre les seves possibilitats?
Cioran “Llàgrimes i sants”
SIL•LOGISME INACABAT
Com si l’aigua tremolàs vidre,
com si la transparència sotjàs nuesa,
com si les passes conformassin camí,
com si l’ona morís en el precís instant
en què ens emociona vida.
Som el que som
ni tot ni res
ni cambra tancada ni clau de tots els panys
llum que il•lumina però no es veu
llum que il•lumina però no ens veiem
Saps que ara mateix el cel es dessagna?
QUAN LA PARAULA ÉS DONA (2015)
Totes les dones que som, m’ompliren de frisança per parlar de cada una d’elles.
Un referent mitològic em portava de la ma per expressar amb paraules el fet de ser dona terra (Dafne), dona lúdica( Friné), dona amant (Diòtima), dona mare (Lilith), dona sofrent (Penèlope), dona de combat (Lisístrata), dona sàvia (Sibil•la Eritrea) per tancar amb Baula i Frontissa. Cada una d’elles, representa un caire diferent que ens conforma riques i fèrtils. Es tracta de obviar l’existència plana per visualitzar en 3D.
Un referent mitològic em portava de la ma per expressar amb paraules el fet de ser dona terra (Dafne), dona lúdica( Friné), dona amant (Diòtima), dona mare (Lilith), dona sofrent (Penèlope), dona de combat (Lisístrata), dona sàvia (Sibil•la Eritrea) per tancar amb Baula i Frontissa. Cada una d’elles, representa un caire diferent que ens conforma riques i fèrtils. Es tracta de obviar l’existència plana per visualitzar en 3D.
PARQUES
Amb fil d’or teixeix la Parca les clarors del món.
Amb fil de lla teixeix la Parca l’aspror de la vida.
Amb fil de fosca teixeix la Parca la força de la mort.
Des d’antuvi, les dones, poderoses Parques,
teixim, juntes, el gran tapís
de l’Existència.
FUNCIÓ PÚB(L)ICA (2006)
Durant unes negociacions a la Conselleria de Funció pública, relligar el compromís polític i l’art poètic va ser una tasca fàcil i agradosa.
Les fases per arribar a un acord són les mateixes per a qualsevol relació, en aquest cas, amorosa:
Preliminars, desencontre, negociació i pacte són els apartats del llibre que cal transitar per arribar a una bona solució.
De Pacte:
MANTIS RELIGIOSA
Da virtutis méritum,
da salutis éxitum,
da perenne gaúdium.
234. Dominica Pentecostés. Feria 2,
post pentecosteu.
MANTIS RELIGIOSA
Mare de nosaltres que estàs en els aires
sigui beneïda la teva voracitat.
Escampa mandíbules a tant de cos
com presència tengui el teu amant.
Véngui a la terra la teva golafreria,
es faci la teva voluntat
així en la còpula com en la fam.
La carn nostra de cada dia
donau-nos-en ara i feu que l’amor
sigui aquest camp de runes
on signen pactes lascivia i dolor.
Mare nostra, perdona avui
la nostra desgana
així com tu no perdones
la mascle mossegada
i deixan’s caure per sempre més
en una temptació eterna.
CICLE DEL CARBONI (2005)
Cicle del carboni: Conjunt d’estadis pels quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
Diccionari de la Llengua Catalana.
La destrucció del territori, la turistització i gentrificació enfront de la Natura tan meravellosa que ens envolta, em portaren a fer un clam per exaltar la bellesa i posar de manifest la transformació de la mateixa per culpa de les desmesurades accions humanes per obtenir rendiments econòmics.
“És la vila que la coloma va deixar el seu collar
i l’òrnit els seus colors irisats;
de vi son els seus rius
i els patis de les cases les copes”
paraules de Ibn al.Labbâna, poeta de Dènia a Mallorca que el segle X parlava així de la ciutat de Palma.
No sé si ara diria el mateix.
1er.Premi Rosa d’Or d’Algaida, Premis Csstellitx 2005.
De “Com muta la ciutat”:
“Començant desde Arabathalgidith el mur
circumda el cos de la vila i arriba fins el mar, que
s’engrontza
suau el peu de l’Elmodenia, on destaquen
espesses i altes torres”.
Liber Maiolichinus. Versos 2047-2051
ÀNGEL DE L’ALMUDAINA
Àngel d’espasa que rosegues acer
i caus en braços del vent albirant
la mort d’aquesta ciutat que estimes.
Caus sobre la punta esmolada d’amor
amb llambreig de plomes,
dins un bateig de sang i saliva
escortat per palmeres desitjoses de mar.
Des de la teva talaia de pedra
fas ofrenes a la nuesa de l’ona,
a l’horitzontal que es desfà en veles,
perquè de les fondes serralades urbanes
s’escorre freturosa la gent
cap un destí de ciment i pressa.
Àngel d’espasa que vomites futur
dins el teu abillament de pedra,
cerca en el blau que vetlles
un crit que ens alci, una raó de pes
per salvar de la nostra cobdícia, la fera.
TRES CAMINS, UN VIATGE (2003)
De la ma de Dante Alighieri i la Divina Comèdia, TRES CAMINS, UN VIATGE assoleix el trànsit poètic des de l’infern fins el paradís tot i travessar un purgatori.
Des de la pèrdua i el sofriment fins el plaer i la trobada amb la pau i la voluptuositat de la pedra que trepitjam en qualsevol camí.
2on. Premi literari 2003 de la vila de Lloseta.
Paradís
un suau fil de seda
cavalca un rossí de plaer
i es despenja de la teva boca
quan t’adorms enganxat al cim
d’un mugró de tendresa.
POÈTICA CORPORAL (1999)
El primer llibre, sempre suposa un pas endavant en el camí cap a l’assumpció d’una vocació. També d’un delit.
De la mà del recordat amic i gran poeta Jaume Pomar i acompanyada pel fotògraf Gabriel Martínez Moyà i l’estimada ballarina Anna Saavedra, el cos va trenant una història lligada a la paraula que també dansa.
De l’apartat “La mort del cos”:
MORT
Des de la cel•la del dol
escoltarà al muetzí
proclamar la seva emasculació.
Folres de palps
restaran dempeus
fins quedar com addenda.
Cobeja un altre farcell de mossos
per manllevar aquest forat.
Ventre,
gola,
cor
s’esvaloten per un frec d’espant.
no podrà vinclar la fam
estremida pel llot eixorc.
Ajaçat i fred,
fendrà la mort vedada
tot brogit,
tot batec,
tota osca de claror.
ANTOLOGIES
AMB ACCENT A LA NEUTRA (2014)Antologia de dones poetes de Mallorca
A càrrec de Maria Antònia Massanet i Aina Riera
Després del documental “SOM ELLES” d’Aina Riera, va néixer aquesta antologia, la primera focalitzada en les poetes mallorquines.
Després del documental “SOM ELLES” d’Aina Riera, va néixer aquesta antologia, la primera focalitzada en les poetes mallorquines.
Era necessària aquesta antologia parcialitzada en dones i a més, mallorquines? L’esclat de l’autoria poètica femenina a Mallorca, és clara. Una cultura com la nostra, necessita la màxima visualització en tots els camps i tots els àmbits.
Les escriptores han passat de ser objectes a subjectes del discurs. Aquesta antologia se’n fa ressò.
Les dones escrivim amb la sang menstrual
dels infants que no hem parit
per donar a llum la creació
d’un nou món.
REIVINDICACIÓ D’EVA
Deixant de banda lirismes,
sempre he volgut tornar al paradís
d’allà on, un dia,
i sense lirismes,
m’expulsaren com a subjecte
de pecat i culpa.
Sempre he volgut tornar a Natura
per oferir pomes de Ciència
a la meva fam,
perquè la fam desconeix subtileses,
la fam estremeix i sacsa,
ensorra i destrueix fins a la fel.
La mancança de plenitud és l’únic
que em manté víctima;
la manca de saviesa
és l’única cosa que em manté
la culpa.
Baix l’arbre de la Ciència
farem un tast del bé i del mal,
bells inferns i cels maldestres
i que no falti la serp guaridora
per forjar-nos la saviesa.
ERATO BAJO LA PIEL DEL DESEO (2009)
A càrrec de Pura Salceda
ERÒTICA DEL NIKEI EN EL CRACK DEL 2008
El setí de l’índex Nikei
rellisca lentament sobre la còrpora de la Borsa
deixant-la nua i polida.
Mostra la veritat de les corbes,
l’excelsa sensualitat del mercat
que es desploma sobre el llit
preparat per a les noces
entre el poder i la fatxenderia.
Un llençol de petroli
mostra les marques visibles
de l’acarnissada lluita:
cos contra cos,
carn contra carn,
pell contra pell,
sexe en el sexe,
es troben follia i capital,
es freguen,
es llepen,
es cerquen els racons borsaris
fins arribar a l’esclat final,
al gran crack majestàtic
on els amants, assadollats,
proclamen el triomf financer,
proclamen l’enfonsament dels pobres,
proclamen la victòria dels doblers
que s’escapen als paradisos fiscals
pels forats de les butxaques
penjades a l’armari que protegéis l’FMI.
El Nikei, empegueït, reprèn el setí
per tapar-se les vergonyes
i es prepara, de bell nou,
per a la propera escomesa.
ERÒTIQUES I DESPENTINADES (2008)
A càrrec d’Encarna Sant Celoni i Verger
Antologia que presenta el desig femení per mitjà de la poesia de
69 dones nascudes els darrers cent anys als Països Catalans.
Exposen els seus humors i amors envers el cos i les fantasies, abans mostrades sols pels homes.
L’esclafit de la poncella
vibra dins la vagina
creixent els llavis de pètals
rosats per afruitar-la,
per mossegar la maduresa
que esclata en suc
que s’escorre, lentament,
per la comissura de la tija,
per la vorera del calze,
boca vegetal que parla
de calor de primavera.
POETES DE MALLORCA PER LA LLENGUA (1999)
VERSOS PER LA LLENGUA (2014)
Paraules sentides per a moments difícils. Una llengua és un tresor incalculable. Si les mantenem vives i llampants, també la nostra terra mantendrà la llacor.
Flama negra que llueix morta
enmig d’un foc encès.
Mà buida i colpida
per la set de l’invasor.
Gronxada en l’esquelet d’un mar
que només porta salabror.
Sufocada per les pedres
que ofeguen el camp i el rost.
Som, terra llaurada, sense llavor.
Som, terra esqueixada, sense raó.
Som, terra venuda, sense perdó.
UNITATS DIDÀCTIQUES
DONES D’AHIR, DONES DE DEMÀ (2006)
Unitat Didàctica adreçada als centres escolars per donar visibilitat a les dones
de les Balears que han destacat en algun camp, des d’escriptores com Sor
Anna del Santíssim Sagrament a Maria Sabater i Gerli, pianista o des de Pilar
Montaner i Maturana, pintora, a Margarida Comas i Camps, científica i
pedagoga.
Editat per mitjà del sindicat STEI.
