El darrer taller de creativitat poètica a l’escola de Son Anglada (maig 2019), amb infants des de 3 anys fins a 12 anys, va ser una experiència rica, principalment amb els més menuts. Em va permetre connectar amb una alumna de 11 anys molt interessada per l’escriptura i la poesia que m’ha permès bussejar i gaudir del seu diari i dels seus poemes.

                                                                                     Amb motiu del dia de les dones, 8 de març i durant 4 anys consecutius, varem encetar per iniciativa d’Antònia Matamales, visites a tots els instituts de la zona de Manacor per compartir amb els alumnes poemes escrits per dones i sobre les dones amb la intenció d’arribar als adolescents a través dels versos. 

 Eren anys (2014, 2015, 2016 i 2017) en que encara, el feminisme no estava en les agendes però ha donat la seva llacor. 

 Des de l’amor romàntic a través de la poesia fins a la violència de gènere per arribar a l’empoderament. 

 A una de les visites va assistir i recitar l’actriu i gran poeta Alba Ripoll.

 

                                                                                      Antonina Canyelles La duna i la cascada. 

                                                                                      HOMES DE LA PÀTRIA  

                                                                                      Mentre vosaltres, homes de la Pàtria,

                                                                                      engrescàveu converses de lletra i tinta, 

                                                                                      ella engegava els pits perquè vessassin 

                                                                                      enllestit un infant a cada braç

                                                                                      mentre teixia fantasies i llegendes. 

                                                                                      Bategava massa fort el cor

                                                                                      malgrat ésser migpartit:

                                                                                      una carn glatia seva encara que no cos,

                                                                                      però també un desig d’aprendre món i fer camí. 

                                                                                      Mentre vosaltres, homes de la Pàtria, 

                                                                                      decidíeu feines, 

                                                                                      dones, mares i esposes 

                                                                                      doblegaven gentilment l’esquena 

                                                                                      enfront de la vostra sapiència

                                                                                      fent de l’obligada ignorància 

                                                                                      eina per bestreure futur. 

                                                                                      Mentre vosaltres, homes de la Pàtria, 

                                                                                      manteníeu la colla ben unida,

                                                                                      fèieu pactes , tancàveu convenis,

                                                                                      acordàveu enemics, lliuràveu guerres,

                                                                                      nodríem les dones fillada, 

                                                                                      conservant casa i partió. 

                                                                                     Homes de la Pàtria, 

                                                                                     no us manllevam cap fruit. 

                                                                                     Orgulloses d’infantar, 

                                                                                     doblement satisfetes i en pau. 

                                                                                     Però no us equivoqueu, 

                                                                                     decidides amb cor i ànima 

                                                                                     a aconseguir justícia

                                                                                     per fer de la pàtria, Màtria. 

                                                                                    Volem que la Història ens iguali 

                                                                                    i obtenir, cap alt, la nostra part.

                                                                                    De : Quan la paraula és dona 

                                                                                     L’Aula Cultural celebrava uns cursos per a dones majors que no havien pogut estudiar. Trobar-se amb aquestes persones, amb tantes ganes d’aprendre i que no havien pogut fer-ho per motius de feina o d’oportunitats, va ser mot enriquidor i constructiu. 

 *Sobre la prevenció de la violència de gènere i resolució pacífica de conflictes per a professionals de l’ensenyament a Palma, 2006.