CONFERÈNCIES I TAULES RODONES
CONFERÈNCIES
DONES QUE ESCRIUEN
Libreria Lluna, Palma (02/03/2016), Manacor (03/0372014)
En un conte, l’eclipsi, el gran escriptor AUGUSTO MONTERROSO explica la següent història:
Quan FRA BARTOLOMÉ ARRAZOLA se sentia perdut, acceptà que res el podria salvar. La poderosa selva de Guatemala l’havia empresonat, implacable i definitiva. Enfront de tanta ignorància topogràfica es va asseure amb tranquil•litat a esperar la mort. Volia morir allà, sense cap esperança, aïllat, amb el pensament fix en l’Espanya distant, particularment en el convent dels Abrojos on Carles cinquè volgué rebaixar la condició reial per dir-li que confiava en el zel religiós de la seva labor salvífica.
Quan despertà, es va trobar envoltat per un grup d’indígenes de rostre impassible que es disposaven a sacrificar-lo davant un altar, un altar que a Bartolomé li va semblar un jaç on descansaria, a la fi, dels seus temors, del seu destí, de si mateix.
Tres anys en aquell país li havien atorgat un coneixement mitjà de les llengües natives. Va intentar parlar. Va dir algunes paraules que varen ésser compreses.
Aleshores va tenir una idea que va considerar digna de la seva Intel•ligència , de la gran cultura universal que posseïa i de la gran erudició sobre la figura d’Aristòtil. Recordà que per aquest dia s’esperava un eclipsi total de sol i així, es disposà a valer-se d’aquell coneixement per enganar els seus opressors i salvar la vida.
- Si em matau - digué, puc fer que el sol s’apagui dalt del cel.
Els indígenes el miraren fixament, i Bartolomé va sotjar la incredulitat en els seus ulls. Va observar que es produïa una petita reunió i va esperar confiat, no sense cert menyspreu.
Dues hores després, el cor de Fra Bartolomé Arrazola vessava sang sobre la pedra dels sacrificis (brillant baix l’opaca llum d’un sol eclipsat) mentre un dels indígenes recitava sense cap inflexió de veu, sense pressa, una per una, les infinites dades en què es produirien eclipsis solars i lunars que els astrònoms de la Comunitat Maia havien previst i anotat en els seus codis i sense la valuosa ajuda d’Aristòtil.
Aquesta és la situació que em viscut durant quasi dos mil•lennis.
Una ideologia patriarcal, patida per homes i dones, basada en el poder d’uns quants, generalment home, blanc, occidental, cristià i poderós econòmicament.
Una ideologia patriarcal que, argumentant la possessió de la veritat però en realitat per conservar un cert estatus i poder, ha mantingut gran part de la societat baix les seves ordres i desitjos.
Aquest fet i la passió per la lectura, m’han portat a investigar per visibilitzar dones escriptores al llarg dels segles amb especial atenció a les dones de les nostres Illes. L’objectiu d’aquesta conferència és mostrar l’evolució de la dona com escriptora al llarg de la Història i la seva presència en el món literari actual i establir una petita genealogia de l’obra femenina universal.
Aquest fet i la passió per la lectura, m’han portat a investigar per visibilitzar dones escriptores al llarg dels segles amb especial atenció a les dones de les nostres Illes.
L’objectiu d’aquesta conferència és mostrar l’evolució de la dona com escriptora al llarg de la Història i la seva presència en el món literari actual i establir una petita genealogia de l’obra femenina universal.
Un llarg viatge des Safo ,Hildegarda de Bigen, i Christine de Piza, passant per la mallorquina Sor Anna del Santíssim Sagrament; les angleses Jane Austen, les Germanes Brontë i Virgínia Woolf; Clarice Lispector, Alejandra Pizarnic, Djuna Bharnes, Emily Dickinson, les nostres autores Caterina Albert o Víctor Català, Mercè Rodoreda i Maria mercè Marçal, fins arribar a les escriptores illenques Maria Antònia Salvà, Maria Verger o Manuela de los Herreros, entre d’altres. Per acabar i sense voler ser exhaustiva, Antònia Vicens, Carme Riera, Maria Antònia Oliver, Antonina Canyelles, Magdalena Gelabert i un llarg etcètera.
+++++++++++++++++++
Conferencia a can Ventosa, Eivissa, sobre dona i mon del treball en un
homenatge a Margalida Roig i Colomar, maig 2008.
TAULES RODONES
• Coordinació de la taula rodona sobre Clara Hamerl a Flassaders, maig 2017.
• Taula rodona sobre Feminismes avui, 11 març 2016.
• Discurs sobre els 80 anys de vot femení a Manacor, octubre 2011.
• “Feminisme avui” a s’Escorxador, 27 setembre 2008.
• Taula Rodona sobre violència de gènere a La Caixa, 2006.
• A la Universitat de Palma, taula rodona sobre la situació laboral de les dones, 2005.
Taula rodona sobre Clara Hamerl a Flassaders, maig 2017.