Les autores i autors que han passat, sempre que és pot se’ls convida, han estat molts i molt variats: Antònia Vicens, Sebastià Alzamora, Antonina Canyelles, Nora Albert, Miquel Àngel Lladó, Pere Joan Martorell, Joan Josep Barceló, Miquel Bezares, Antoni Vidal Ferrando, Biel Florit, Laia Malo, Lucia Pietrelli, Hilari de Cara, Llúís Maicas, Anegl Terrón , Josep Maria Llompart , Carles Rebassa i un llarguíssim etcètera..

Des de fa molts d’anys vaig començar a assistir a tertúlies literàries, però després de ficar el nas a diversos grups (tots molt interessants) em vaig quedar amb la poesia. Això no vol dir que no m’interessi debatre sobre una novel•la o un assaig de tant en tant, però m’estira intensament el fenomen poètic. 

 Per aquest motiu volia parlar-vos de les tertúlies d'un grup que, a poc a poc, ha acumulat 20 anys de trobades i reflexions poètiques. Primer de manera informal, sense publicitat, es reunien un grup d’amics que després varen formar Fart D’Art a cases particulars (Antoni J. Fuster Ferragut, Àngel Lluís Merlo, Aina Ferrer, Sole Trapero, Àngels Cardona i M. Victòria Secall). Posteriorment, amb el grup més consolidat d’assistents ho feren temporalment a la seu d’ARCA, a l’OCB de Palma, a la llibreria Literanta i finalment a la llibreria Lluna, que és el lloc de trobada i convocatòria dels darrers 12 anys. Des de fa més de 14 anys he gaudit, sempre que he pogut, d’aquestes trobades de reflexió, autoconeixement, llibertat de pensament i poesia. 

 Des de l’aparició de la COVID-19 i l’estat d'alarma no s'han tornat a convocar tertúlies i el mes de març es varen interrompre per primera vegada. Segons m'explicaren les seves promotores, si tot va bé al mes de setembre tornaran a convocar-ne una cada mes. 

 A tots als qui ens agrada la poesia hem descobert en trobades informals el goig de compartir-la i fer-ne difusió. La fórmula és senzilla: primer es proposa un llibre de poesia, un grup de difusió, una temporalitat mensual, en aquest cas cada darrer divendres de mes, i un lloc, la llibreria Lluna de Palma. Com he comentat abans, les tertúlies són un espai de llibertat i goig, on tothom interessat que hi assisteix ha llegit el llibre a comentar i en pot fer lectures de poemes i aportacions directes. És molt enriquidor per a totes les parts, autors i lectors. I si no s’ha llegit el llibre, escolta i aprèn, i més endavant, potser, se’l llegeix. 

 Ara bé, com reacciona la gent al segle XXI davant el fenomen poètic? No és un gènere majoritari, però de cada pic és més present a la vida quotidiana. Per a molts de nosaltres va ser un norai i una salvació, però els més joves també s’hi interessen. 

 Conviden sempre tots els poetes i les poetesses vives, i quan l’autor convidat pot assistir-hi, ens parla del procés creatiu, la visió de la poesia que representa per a ell i respon les preguntes que li fan els assistents sobre el llibre. Han arribat a participar a les tertúlies un bon nombre d’autors: Antoni Vidal Ferrando, Antònia Vicens, Jaume Pomar, Pere Gomila, Aina Ferrer, Àngel Terrón, Bernat Nadal, Sebastià Alzamora, Anna Gual, Carles Rebassa, Margarita Ballester, Pere Joan Martorell, Pau Vadell, Maria Teresa Ferrer, Glòria Julià, Miquel Bezares, Miquel Cardell, Àngels Cardona, Toni Clapés, Maria Victòria Secall, Antonina Canyelles, Miquel Àngel Lladó, Miquel Àngel Llauger, Biel de la S.T. Sampol, Maria Rosa Llabrés, Joan Josep Barceló, Joan Cabalgante, Lluís Servera, Maria Antònia Massanet, Jaume Pons Alorda, Josep A. Calvo (un servidor), Sebastià Portell... 

 A les tertúlies es comenta poesia de qualsevol cultura, tenint en compte que el vincle sempre és la llengua catalana, ja que els llibres proposats sempre estan escrits en català, clàssics i contemporanis, o bé són traduccions al català. Per tant, amb la poesia com a punt de partida, s'han analitzat autors en llengua catalana (fins i tot de l'Alguer, coneixeu els poetes Rafael Caria o Antoni Canu?), però també han analitzat poetes que escriuen en llengua asturiana, basca, anglesa, coreana, llatí i grec, francesa, gallega, àrab, persa, xinesa, alemanya, russa, portuguesa... 

 En tots aquests anys hem pogut comentar més de 200 llibres de poesia. Tal vegada qualcú s’estranyarà, però la poesia és considerada un aliment de primera necessitat per a l'ànima de les persones, tal vegada la part que ens equilibra i ens ajuda a continuar.